Publicitat i nens: a la TV si… a Internet no?

publi nens

CAT / CAST  avaiable

 

CAT >

Al juny del 2013 Apple va acceptar indemnitzar a un grup de famílies que van demandar a la companyia per permetre que els seus fills compressin apps. La situació es produïa entre els diferents nivells d’alguns jocs en els que una plana intermitja convidava al jugador a comprar un altre joc sense que el sistema demanés el password. Google també ha estat objecte de demandes d’aquest tipus per accions similars en les que els menors podien comprar apps i jocs sense massa impediments.

 

Store and Play

Entenent que els pares haurien de saber que fan els seus fills davant d’una tablet o smartphone, que caldria activar controls parentals i evitar que el dispositiu recordés les paraules de pas… si Apple i Google han accedit a tornar els diners als pares és que són conscients que no posen suficients traves per evitar que els nens realitzin una compra. Al marge d’haver perdut les demandes respectives és clar…

 

Tiny-Pets

 

La publicitat sempre ha estat present en els entorns de consum infantils. Els canals de televisió infantils concentren publicitat adreçada a aquest target i està socialment acceptat. Tothom entén que la publicitat és necessària per a la mateixa existència de la televisió. Perquè doncs la presència de publicitat adreçada a nens a Internet molesta tant?

 

kids-watching-tvEl potencial real d’Internet vers la televisió és la interactivitat. A televisió quan un nen veu un anunci, senzillament espera a que s’acabi, aprofita per anar al bany o bé es distreu amb una altra cosa. Una plana intermitja entre nivells amb un missatge “clica aquí” o “juga ara”, per a un nen és senzillament irresistible. L’estudi “Children (12-13 years) on the Web, 3rd Edition” del Nielsen Norman Group, recull que “els nens reaccionen molt positivament a la proposta d’interacció”.
Com a pare no m’agrada que apareguin anuncis mentre el meu fill juga, però com a professional del mitjà… com ens guanyarem la vida? kids-tablets Com sempre el camí més recte no és el que ens portarà a més bon port. No val jugar amb els nens igual que amb els adults.
Hi ha un parell d’aspectes que conviden a la reflexió en el món de la publicitat infantil a Internet:

 

a) els formats publicitaris usats: Pre-rolls clicables per davant dels vídeos desitjats, banners, intersticials cridaners amb imperatius… L’adult identifica aquests formats com a publicitaris, no com a continguts estrictes, però el nen encara és innocent i pot interpretar aquella publi com una via per obtenir més satisfacció, encara que entengui que és un anunci…i per tant… click!

 

b) els continguts: El filtratge dels continguts publicitaris és l’altre gran cavall de batalla. Si a televisió protegim al menor amb unes franges en les que no es poden emetre segons quin tipus de continguts.. perquè no ho fem també a internet? però és clar, no amb horaris (Internet és 24/7), sinó per espais “protegits”.

 

Canal-Super3_logo2009

Hi ha empreses i institucions que tenen en compte aquesta casuística i per motius ètics o bé de força major (per dependre d’institucions públiques), tenen clares quines són les seves barreres.
El canal Super3 per exemple (Televisió de Catalunya), limita els enllaços a l’exterior del site i quan no té més remei (no es poden posar portes al camp…) s’informa que l’usuari està sortint d’un entorn protegit. També la publicitat en vídeo i banners està filtrada, i les accions de participacions demanen els permisos necessaris als tutors legals.

 

Amb el bum de les aplicacions per als més petits, les empreses editores, ofereixen els seus productes via pagament o bé de franc però amb posicions publicitàries. Però com assegurar que els espais per a banners (que gestiona una altra empresa), tindrà en compte que el seu públic és menor? A Sevilla algú (Ad4kids) ha pensat en això i ofereix gestionar aquestes finestres de publicitat  creant filtres i omplint-les de contingut rellevant i adaptat al món dels infants.
ad4kids

 

 

 

Hi ha dues posicions ben separades, els qui creuen que Internet ha de ser més obert, que els menors són hàbils digitals i  que entenen els codis del mitjà millor que l’adult… i els que creuen que els menors s’han de protegir ja que, tot i ser molt hàbils amb les Tics, no deixen de ser menors i per tant immadurs.

 

Un tòpic per tancar aquest post: els pares no podem pretendre que les empreses ens facin tota la feina, cal acompanyar als nens i nenes en aquest aprenentatge… com en el de qualsevol altra àrea de la vida.
images (1)

 

CAST > 

En Junio del 2014 Apple acepto indemnizar a un grupo de familias que demandaron a la compañía por permitir que sus hijos compraran apps. La situación se producía entre los diferentes niveles de algunos juegos en los que una página intermedia invitaba al jugador a comprar otro juego sin que el sistema pidiera el pastor. Google también ha sido objeto de demandas de este tipo por prácticas similares.

Si Apple i Google han decidido devolver el dinero a los padres es porqué son conscientes que no ponen suficientes impedimentos para evitar que los niños realicen una compra. Al margen de haber perdido las demandas respectivas por supuesto.

 La publicidad siempre ha estado presente en los entornos de consumo infantiles. Los canales de televisión infantiles concentran publicidad dirigida a este target y está socialmente aceptado. Todo el mundo entiende que la publicidad es necesaria para la misma existencia de la televisión. Porqué entonces la presencia de publicidad dirigida a niños en Internet molesta tanto?

El potencial real de Internet versus la televisión es la interactividad. En televisión cuando n niño ve un anuncio, sencillamente espera a que se acabe, aprovecha para ir al baño o se distrae con otra cosa. Una página intermedia entre niveles con un mensaje “haz clic aquí” o “juega ahora”, para un niño es sencillamente irresistible. El estudio “Children (12-13 years) on the Web, 3rd edition” de Nielsen Norman Group recoge que los niños reaccionan de manera muy positiva delante de una propuesta interactiva y claro, ya la hemos liado.

 Como padre no me gusta que aparezcan anuncios mientras mi hijo juega, pero como profesional del medio… como nos ganamos la vida? Como siempre, el camino más recto no es siempre el que nos lleva a buen puerto. No vale jugar con niños al mismo juego que con adultos.  

Existen un par de aspectos que invitan a la reflexión en el mundo de la publicidad infantil en Internet: 

 a) los formatos publicitarios usados: prerolls clicables durante la carga de un video deseado, banners, intersticial atractivos con imperativos…. El adulto identifica estos formatos como publicitarios, no como contenidos estrictos, pero el niño todavía es inocente y puede interpretar aquella publicidad como una vía para obtener más satisfacción, aunque entienda que es un anuncio… y por lo tanto… clic!   

b) los contenidos: El filtraje de los contenidos publicitarios es otro gran caballo de batalla. Si en televisión protegemos al menor con una franjas en las que no se pueden emitir según que tipo de contenido ¿porqué no lo hacemos también en Internet? pero claro, no con horarios (Internet es 24/7), sino por espacios “protegidos”

Hay empresas y instituciones que tienen en cuneta esta casuística y por motivos éticos o bien por fuerza mayor (al depender de instituciones públicas), tienen claro donde están las barreras.

El canal Super3 por ejemplo (Televisión de Catalunya), limita los enlaces al exterior del siete y cuando no tiene más remedio (no se pueden poner puertas al campo…) se informa que el usuario está saliendo de un entorno protegido. También la publicidad en video y banners está filtrada, y las acciones de participación piden los permisos necesarios a los tutores legales. 

Con el bum de las aplicaciones para los más pequeños, las empresas editoras ofrecen sus productos de pago o gratuitas, pero con posiciones publicitarias. Pero como asegurar que los espacios para banners (que gestiona seguramente una tercera empresa), tendrá en cuenta que su público es menor? En Sevilla alguien a pensado en esto y ofrece gestionar estas ventanas de publicidad creando filtros y llenándolas de contenido relevante y adaptado al mundo de los niños. 

 Hay dos posiciones claramente separadas, los que creen que Internet tiene que ser más abierto, que los menores son hábiles digitales i que entienden los códigos del medio mejor que el adulto… y los que creen que hay que proteger a los menores, ya que aunque sean hábiles con las Tic, todavía son inmaduros. 

Un tópico para cerrar este post: los padres no pueden pretender que las empresas hagan todo el trabajo, hay que acompañar a los niños i niñas en este aprendizaje… como en el de cualquier otra área de la boda. 

 

 

 

Post a Comment

Your email is never published nor shared. Required fields are marked *

*
*

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>